Historia

Construcció y remodelació


La construcció definitiva es produeix en la primera meitat del segle XVI, encara que trobem diverses intervencions anteriors (segles XIV-XV) i pasteriors (XVII). Després de l'ocupació cristiana es va construir un primer temple, probablement sobre la mesquita islámica, del qual no es coneix tanmateix cap vestigi encaro que serio, a bon segur, d'una nau amb ares de diafragma i trespol d'enteixat de fusta llaurada. Está documentada una intervenció a mitjan segle XV que correspondria a l'obertura deis bracas i dotarla l'església duna planta de creu latina.


La reforma definitiva (1518-1530) va ser obra de Benet Oger, mestre d'obres originar( de Lió (Franca), i responsable, entre altres, de la cal'legiata de Reas. En aquest moment es basteixen les dos voltes deis peus, de rampant redó, una de les quals (lo central) reprodueix la traca de les voltes de la Llotja de Mercaders de Valencia. Les dos voltes es sustenten sobre pilastres en formo de soga i helicadals d'aresta viva. La magnífica portada renaixentista (1530) és una de les més belles i remarcables del primer Renaixement valencia. Les capelles laterals (cap a 1540) faren obra de Joan de Batea, mestre picapedrer basco francés que acabará residint a Ontinyent.


A mitjan segle XIX té llac una profunda i desafortunada remodelació, amb la relectura estética del neoclássic academicista que es va saldar amb el cabriment de les voltes, la destrucció o emmascarament de les pilastres i finestres de pedra picada gótica. El pracés de repristinació a les acaballes deis setanta ha permés descobrir les valtes i endevinar l'aspecte primigeni de les pllastres.


El presbiteri o cap d'altar fou construTt cap a 1570, encara que reformat a la fi del XVII i tot just davall seu trobem la cripta on es poden apreciar els vasos on eren soterrats els preveres. La sagristia fou edificada entre 1580-1610.


A destacar ...


Entre els objectes mables caldria destacar: taula de l'Anunciad& anónim valencia, segona meitat del segle XV; pica gótica (segle XV) habilitada com a pileta, amb un interessant piafó devocional de taulells (segle XVIII), ambdós en la pujada al campanar; olis de Josep Segrelles (segle XX


en el presbiteri i en el lateral del creuer; magnífica pica baptismal florentina de lo segona meitat del XVII; col•lecció pictórica de Vidal i Tur: obres de Ribalta i anónims del XVII; talles del Sant Sepulcre (1943) i La Soledat (1943-1944) de Marie? Benlliure.


L'església de l'Assumpció de Santa Maria va ser declarada, junt amb el barri de la Vila, Conjunt Históric Artístic Nacional I'any 1974.



La torre de campanes


L'actual torre de les compones de I'església de rAssumpció de Santa Maria, denominado popularment "el campanar de lo Vila", és la tercero de les torres que ha tingut el temple.
L'actual campanar fou precedit per altres dos, un medieval i un cifre del segle XVI. Es conserva lo base del primer, omortitzada en una de les capelles laterals del nord, adjacent o lo porta del Bon Pastor. Hi ha una interessant volta arestada octogonal i occessos en bioix. Són prócticament les úniques restes estructurals que s'han conservat de lo primitiva església gótica. La segona torre va ser edificada a mitjan segle XVI, poc després de la reforma definitiva del temple (1518-1530), com a adequació a les necessitats deis nous temps: les compones ara havien de revoltejar. Aquest segon campanar estuvo situat o la dreta de l'altar í prop de la ubicació de l'actual. Era de planto hexagonal, d'escasses proporcions i tenia poc valor artístic. Ambdós campanars van albergar el rellotge públic, la campana del qual (denominada de Rauxa i Foc) dato de 1563 i és una de les més antigues de la Vali d'Albaida.


La construcció de la tercera torre (l'actual) es va iniciar el 1689, després d'haver enderrocat la segun° torre perqué amenacava ruina. En el procés de demolició es va danyar l'absis o presbiteri primitiu gótic, construa a mitjan segle XV, que va haver de ser substitua per l'actual. La construcció del campanar es va dilatar al llarg de varo vint anys. El disseny va ser obra de Gaspar Díez, de Valéncia, i de Jasep Pasqual, d'Ontinyent. Les obres van ser dirigides pel mestre d'obra Albert Lluch, d'Ontinyent. El disseny és idéntic al de la ciutat d'Almansa, tot í que aquel( está edificat en rajola i l'ontinyentí en pedro. Préviament es va haver de consolidar lo base del nou campanar, edificat sobre restes de fortificacions medievals i, parcialment, sobre la torre del Carnari, una gran torrassa medieval on anaven a parar definítivament les despulles deis difunts deis fossars i deis vasos de l'església.


Les compones, algunes de les quals van ser con feccionades de nou, van poder revoltejar el 19 de novembre de 1695. 1 encara que l'ony 1705 estallo ben avancada la sala de compones, l'edificació del cos que albergava lo campana del rellotge i el coronament de la torre de compones es van dilatar molt de temps: van ser acabats cap a 1745. Consistia en un templet quadrangular acabat amb volta de mocador coberta de teules esmaltades blaves, idéntiques a les de la cúpula de mitja toronja amb llanternó de la capella de la Puríssima. Va sofrir els efectes del terratrémol de 1748, que van causar alguns danys.


A hores d'ara la seua aparenta, amb l'acabament final de fundició gris, és conseqüéncia de les destrosses provocades per i'impacte d'un Ilamp el 26 de maig de 1859 que va obligar a la demolició de l'anterior i a construir l'actual en 1891-1893, sota la direcció de l'arquitecte Antoni Ferrer, de Valéncia. El coronament consisteix en un templet de fundició gris, dissenyat per Ferrer i realitzat pel fonedor Jordi Batle. El 16 d'octubre de 1892 es van acabar les obres de reconstrucció.


La seua esplendor i grandiositat s'ha vist realcada arran de la demolició en 1983 de les cases que hi havia als peus, al correr del Regal'. S'han deixat o la vista les fortificacions de diverses époques que li serveixen de base. A bares d'ara la torre és una de les més altes de l'Estat espanyol.


Durant la Guerra Civil el campanar va servir com a talaia i punt d'observació antiaéria. Moltes de les campanes van ser baixades i es van perdre. Tot i aixó, unes poques van ser preservades: l'esmentada de Rauxa i Foc (1563), la del Santíssím (1802) i la Petra (1881). La resta són pasteriors 1939.


El procés de restauració de les campanes va comentar a les acaballes deis anys 90. En 2009 es va reposar ['única campana que faltava des de la Guerra Civil, la de Santa Bárbara, i es va fondre la nava Petra, en substitució de l'antiga, fosa en 1881, la qual després de l'aparició d'un clevill, ha quedat exposada en la Casa de la Cultura de la ciutat, al palau deis Barons de Santa Bárbara. En 2009 també es realitzen millores en el campanar: se substitueix l'escota d'accés als cossos superiors i es restaura el sól de la sala de compones.


 


Noticias Relacionadas

Evangelio del día

Twitter Pontifex

Santo
del día

25 DE ABRIL SAN MARCOS EVANGELISTA

Fiesta de san Marcos, evangelista, que primero acompañó en Jerusalén a san Pablo en su apostolado, y después siguió los pasos de san Pedro, quien lo llamó su hijo. Es tradición que en Roma recogió en su Evangelio la catequesis de Pedro a los romanos y que fue él quien instituyó la Iglesia de Alejandría, en el actual Egipto. († c.68) Etimológicamente: Marco = Aquel que es recio como un martillo, o nombre relativo al dios Marte, es de origen latino Patrón de los abogados, notarios, artistas de vitrales, cautivos, de Egipto, Ve ...

... leer más